Coses molt greus han passat al voltant de la crisi financera internacional des que la publicació CRISI va veure la llum. El titular de la revista del 17-S, ‘Creus que els bancs et roben?’, va ser respòs sense mitges tintes pels ajuts de més de 2 bilions d'euros que EEUU i els països de la UE han garantit a la banca privada, amb diners que són dels ciutadans.
Ja no eren només els banquers, sinó que es va demostrar que polítics i banquers van de la mà per espoliar la riquesa de la gent. Banquers financen polítics, polítics financen banquers. Arreu del món, les polítiques de “socialisme pels rics i capitalisme pels pobres” es duen a terme de manera cada cop més evident. Els bancs importants amenaçats de fallida són rescatats amb diner públic, mentre que la majoria dels principals inversors i executius del sector financer han vist engreixar el seu patrimoni personal amb ingressos milers de vegades per sobre respecte les persones treballadores.
Així, es fa tot el possible per salvar les inversions dels més rics i, mentrestant, milions de persones arreu del món estan perdent les seves cases o estan esclavitzades pel treball a causa de deutes molt durs de pagar, i hi ha 2.900 milions de persones que ni tan sols tenen deutes, perquè malviuen amb menys de 2 dòlars al dia.
Així doncs, els estats han demostrat de quin bàndol estan, deixant que la gent ho perdi tot perquè guanyi la banca.
El novembre va començar la campanya.
Aquest panorama, no es podia acceptar i davant d'això ens havíem de plantar, calia dir prou i actuar. La publicació del 17 de setembre ja contenia unes propostes concretes que eren premonitòries després del succeït en l'esfera internacional a partir d’aquell moment. La primera acció que vam posar en marxa va ser la Campanya per la vaga d'usuaris i usuàries de bancs que va començar oficialment el 12 de novembre, obrint les preinscripcions i difonent-les a través d'Internet.
Els primers dies de campanya s'hi va inscriure molta gent de la que va visitant la nostra web. Hi havia molts perfils diferents: activistes, solidaris, persones molt endeutades, qui porta molt de temps en llista de morosos, etc.
4 mesos després de la posada en marxa de la campanya, estem arribant a les 400 persones preinscrites. Moltes són a Catalunya, però també hi ha bastants inscrits al País Valencià, Madrid, Andalucia, Euskalherria, Galiza i Illes Balears. I en alguns llocs ja hi ha hagut trobades i contactes previs a la redacció d'aquest text.
D'inici no vam marcar un dia per cridar a tothom a treure els diners del banc, no volíem que la proposta es veiés com una acció espontània sense un futur clar. Volíem preparar-la bé i que poc a poc es pogués anar agafant la confiança de que la cosa anava seriosament, de manera que vam proposar un mecanisme de participació consistent en que en el moment en que arribem a ser 1.000 persones en un determinat territori, serà quan la vaga es tiri endavant.
Sabem que molta gent té por del que pugui passar si fan fallida els bancs, és una por que el sistema dominant ha sabut posar molt bé en els nostres cossos i en les nostres ments. Per això no vam posar un dia massa precipitat per treure tots els diners dels bancs. Des del principi també sabíem que tenim molta feina per endavant per demostrar, amb propostes molt clares i experiències pilot, que podem viure molt millor sense bancs i no en un futur sistema hipotètic, sinó ara i aquí, organitzant-nos als barris, als pobles o a les nostres comunitats.
Per això en el text de metodologia de la campanya hi vam escriure el següent:
“Donat que les persones participants, especialment les que deixen de pagar deutes i tenen habitatges embargables, assumeixen un risc personal, la manera que tindrem com a col·lectiu de vaguistes per a superar aquest risc és la solidaritat i el suport mutu. A tothom que s'apunti a participar se li demana que pugui ser solidari. Així doncs, entre totes les participants crearem una xarxa de suport interpersonal per assegurar que a ningú li falti sostre ni un plat a taula. Més enllà d'això la pròpia vaga pretén incentivar la posada en marxa de les alternatives de societat. Demostrar que es pot viure bé, i de fet millor, sense bancs, serà un dels objectius principals de la campanya. D'aquesta manera, retirar els diners del banc es convertirà en un pas per reforçar les alternatives, amb la possibilitat que invertir diners en aquestes i deixar de pagar els deutes podrà ser una manera d'implicar-se en solucions comunitàries per tenir cobertes les necessitats bàsiques.”
La vaga de bancs s'ha anat concretant en propostes
Tant la forma de participar en la vaga com la xarxa genèrica de suport mutu s'han anat concretant amb els mesos en diverses propostes que tenen el seu espai en aquestes pàgines.

• Qui té estalvis i comptes corrents en banca convencional els pot tancar i fer servir opcions ètiques o cooperatives.
  (Informació a la pàgina 12)
• Qui té deutes els pot deixar de pagar. (Informació a la pàgina 8). I si és la hipoteca el que es pot pagar, atenció a la pàgina 13.
• Qui no té deutes però està convençuda de col·laborar, pot demanar préstecs per no tornar-losi dedicar aquests diners a promoure les alternatives
  de vida, començant per ella mateixa.
  (Informació a la pàgina 9)
• Les persones que ja són moroses, d'alguna manera ja són part de la vaga i es poden afegir al col·lectiu.
• Qui decideixi mantenir el seu compte corrent en una banca convencional, per les raons que sigui, pot posar-hi només els diners mínims per les operacions que necessiti i col·laborar reclamant al banc d'Espanya tots els abusos que es cometin amb els seus comptes.

Però la vaga és una acció sobretot per construir alternatives, perquè es pugui viure sense bancs, i per això no ens satisfem en anar un dia i treure tots els diners del banc o amb sembrar la por perquè tothom ho faci. Som conscients que molta gent no s'apuntarà a l'alternativa fins que aquesta sigui sòlida i sigui més viable viure sense bancs.
Per això la vaga està vinculada a tota una sèrie de propostes que expliquem en pàgines següents i que estem convençudes que ho faran possible:

• Les cooperatives de banca ètica (pàgina 12)
• Les cooperatives d'habitatge de cessió d'ús (pàgina 13)
• Les cooperatives integrals (pàgina 14)

A més, finalment hem decidit convocar-la com a part de l'acció massiva que s'explica en les pàgines 10 i 11, de manera que serà una de les maneres de participar en una proposta global de vida després del capitalisme.
Quin poder pot tenir un registre de morosos si hi som totes? Quina força tindran els seus embargaments si ens afecten a milions? Amb què especularan si traiem els diners del banc?
Si totes les persones conscienciades i moroses ens ajuntem i ens donem suport els uns als altres, no ens podran aturar. Treu els diners del banc, que no especulin amb els nostres estalvis! No paguis la teva hipoteca i queda't a viure a casa, no paguis els teus crèdits personals. Participa a la vaga de bancs!

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::Despiece:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::.::::
Fem grups de pressió banc per banc.
A partir d'ara organitzarem els deutors també per entitats bancàries i financeres per augmentar la capacitat de pressió o acció coordinada.
De la mateixa manera que ens organitzem per territoris, la qual cosa és molt important per a la construcció d'alternatives i per al suport mutu més proper, també aquelles persones amb deutes que tenim dificultats o no podem pagar ens podem organitzar per entitats bancàries, especialment les més grans i de caràcter estatal (i internacional?). Això podria donar més força de pressió a la gent organitzada.
Els greus problemes de liquiditat que atresoren les entitats pot redundar en benefici de la capacitat de pressió d'aquelles persones que ens sabem organitzar.
Per participar, consulteu l'enllaç: http://www.17-s.info/grupsperbancs