subtítol: Aquelles que han reproduït els grans mitjans i no ens hem empassat

• Zapatero va assegurar que parlar de crisi era "puro catastrofismo" i que "en 2008 creceremos claramente menos que en 2007, pero en 2009 ya existirán los fundamentos para volver a crecer por encima del 2008". (El Economista, 14/01/2008).
  Però ens trobem enmig d'una profunda recessió econòmica que està fent història. El producte interior brut (PIB) va créixer el 2007 un 3,7%, però les estimacions del creixement del PIB, en comptes de créixer per damunt del 2008, han anat baixant successivament, fins a una contracció del PIB del 1,6%. Des del 2008, l’Ibex-35 s’ha deixat gairebé 7.000 punts en el parquet de la borsa (quasi la meitat del seu valor). Diversos organismes a nivell mundial ja estan reconeixent que aquesta crisi és molt superior a la del 1929. Això significa que estem vivint una crisi sense parangó en la història del capitalisme.

• El Govern diu que ha baixat el preu de la vivenda, assolint “un equilibrio deseado y esperado tras un largo periodo en el que los precios no estaban ajustados a los precios reales”. (A. Romero, Directora General de Arquitectura y Política de Vivienda, a El País 15/01/09).
  Però tot i que el preu de la compra-venda de vivendes hagi baixat una mica, de cap manera és l’“equilibri desitjat i esperat” per la majoria de la gent i encara valen un ull de la cara. A més, s’ha de dir que molta gent avui vivim de lloguer, i les rendes no baixen, sinó tot el contrari: creixen més i més (enguany han pujat el 4,3% a l’Estat espanyol), fixant uns preus injustos i insuportables que vulneren el dret constitucional a gaudir d’una vivenda digna.

• El Govern ha posat en marxa el seu Pla E, "Plan de Estímulo de la Economía y del Empleo", invertint 11.000 milions d'euros públics per finançar obres públiques i per reflotar la indústria de l'automoció. (Font: Plan E).
  Però aquests 11.000 milions de tots i totes van a parar, en última instància, a mans de grans empreses multinacionals que, mirant només pel seu propi benefici, no dubten en acomiadar gent o presentar Expedients de Regulació d'Ocupació (EROs). El que tampoc ens diuen és que continuen apostant per un model de desenvolupament i transport que ja no és viable a causa dels límits naturals del planeta.

• El Govern ha donat avals a la banca de 100.000 milions d’euros per tal de "rescatar nuestro sistema financiero", i així, "respaldar la actividad económica". (El Mundo, 13/10/2008).
  Però no és de sentit comú voler rescatar un sistema financer que ha fet fallida i s’ha demostrat injust i fet a mida per als excessos especulatius dels més rics i dels bancs. És aquest sistema financer el que ens ha portat a la Crisi Total, i urgeixen canvis i alternatives econòmiques reals, ara i aquí.

• El Secretari d’Estat d’Economia, David Vegara, diu que “la inflación podría continuar bajando hasta tasas negativas, pero el Gobierno no espera una deflación”, després d’anunciar-se el gener l’IPC més baix en casi 40 anys. (El Economista, 13/02/2009).
  Podríem preguntar-nos què entén el nostre secretari d’economia amb el terme “deflació”, que generalment es defineix com a “una disminució generalitzada i continuada del nivell general de preus de l’economia” (Rafael Pampillón) i que és el malson de qualsevol sistema econòmic, ja que genera més i més atur a causa del descens del consum.

• Segons Zapatero, "la solvencia de las familias españolas y de las empresas […] garantiza la situación financiera de nuestra economía". (ABC, 7/9/2007).
  Magnífica solvència la nostra, que ha disparat la quota de morositat dels bancs fins a fites insospitades. Caixa Catalunya ja reconeix un 5,28%, la més a Espanya fins el moment. La consultora Oliver Wyman preveu fins a un 8% de morositat a bancs i caixes espanyoles per a finals de 2009 (Europa Press, 11/02/2009). El Banc Central d’Espanya, d’altra banda, eleva la previsió fins al 9%.