La funció del sistema d'ensenyament és l'ensenyament del sistema.‭ ‬Així,‭ ‬a l'escola s'aprèn primordialment a obeir l’autoritat del mestre –que després esdevindrà l’autoritat de la‭ ‬corporació o el cap–,‭ ‬a competir‭ ‬amb els companys de classe –que posteriorment seran companys de feina–, ‬a fer les coses amb la finalitat d’aconseguir puntuacions i títols‭ –‬que després seran diners–‭ ‬i no per la simple satisfacció de fer-les,‭ ‬a executar deures imposats,‭ ‬oblidar i reprimir els nostres desitjos,‭ ‬a no qüestionar el que se'ns diu i ordena,‭ ‬etc.‭ ‬Poc a poc se'ns inculquen una sèrie de costums i creences que,‭ ‬arribat el moment,‭ serviran perquè ens adaptem al sistema dòcil i resignadament.

És clar que existeixen grans professionals i bons alumnes a les nostres aules.‭ ‬Però, malauradament,‭ ‬han d'acatar uns imperatius (exàmens, assistència obligatòria, etc.) que inspiren desunió,‭ ‬frustració i submissió.‭ Els‬ marcs educatius vigents,‭ ‬com la resta del sistema,‭ ‬no estan dissenyats amb l’objectiu de la felicitat humana,‭ ‬sinó amb l’objectiu lucratiu i expansionista de l'economia de mercat. ‭La reacció natural de molts ‬adolescents‭ davant aquesta situació és una rebel·lió negativa, apàtica o fins i tot agressiva, i així, no és ‬estrany que les baixes i depressions siguin cada cop més freqüents entre el col·lectiu d'educadors.‭

D'altra banda,‭ ‬el procés de privatització i mercantilització que s'ha donat en les últimes dècades en tots els àmbits,‭ no ha oblidat l'àmbit de ‬l'educació.‭ L‬es elits dominants d'Europa han decidit que la concepció de la universitat com un servei públic a l'abast de tothom no servia als seus interessos‭ ‬i, per això,‭ ‬caldria convertir la universitat en una institució del mercat i per al mercat,‭ ‬no de les persones i per a les persones.‭ ‬El resultat és l'anomenat procés de Bolonya, que cada cop rep major oposició per part d'alumnes i professors.

Així, no és sorprenent que poguem parlar de crisi de l'educació,‭ ‬i que aquesta crisi sigui cada dia més palesa.‭ ‬Talment com aquesta societat posseeix un alt grau de coneixement ecològic però és incapaç de frenar la destrucció del medi natural,‭ també‭ ‬aquesta societat posseeix grans coneixements i potencialitats pedagògiques,‭ ‬però és incapaç de frenar el deteriorament de les institucions educatives.

El primer pas per sortir d'aquest carreró sense sortida és que petits i grans ens deseduquem dels valors que aquest sistema ens ha inoculat‭. Per fer-ho, necessitem potenciar la nostra capacitat de reflexió i aprenentatge independent i crear institucions educatives alternatives, que reemplacin la imposició per l'autonomia i la competència per la cooperació. L'actual negació de les reformes neoliberals‭ ‬ha de conduir,‭ ‬tard o d'hora,‭ ‬al desenvolupament d'una visió positiva que generi noves escoles lliures i universitats autogestionades.‭ ‬És aquí on tots i totes tenim un gran futur per explorar.‭

Posats a explorar, ho hem de fer des de l'origen. I és que ja en els nivells més primaris de la criança, la majoria dels nadons i petits són separats molt aviat del que els és natural, com la lactància materna i el dormir acompanyats. Se'ls talla el seu desenvolupament emocional d'arrel i així, més grans, se'ls impedirà aprendre jugant per modelar-nos com a peces adequades de l'engranatge materialista, com ja s'ha explicat.

Sortosament, existeixen alternatives en els diversos períodes de l'educació. Des de l´autogestió, la responsabilitat compartida i la implicació quotidiana, múltiples espais de criança natural i educació lliure estan naixent per oferir un espai i acompanyament adult que respecti els processos evolutius de l'infant, responent a les seves necessitats vers el desenvolupament d'una autonomia individual i uns valors socials reals que no només s'expliquen, sinó que s'apliquen. Cal que en neixin més, i no tant sols per alliberar els primers anys de vida, sinó per construir trajectòries vitals lliures de la pressió utilitarista dels beneficis empresarials. Hem de crear un camí curricular que pugui connectar l'aprenentatge com a infants amb l'aprenentatge com a adults.

El context de crisi d'un sistema productiu que s'enfonsa, fa obsoletes moltes professions basades en el creixement que encara s'ensenyen a les universitats i ens crida a replantejar-nos quins aprenentatges poden ser importants pel nostre futur i com es poden portar a terme. Recuperar la capacitat per autogestionar-nos les formes de vida, implica recuperar molts aprenentatges pràctics que no s'ensenyen en l'educació oficial i que seran fonamentals per poder viure bé a partir d'ara.
Per això, serà important recuperar els coneixements de la gent gran , que fa només una o dues generacions sabien viure de manera molt més autosuficient a com en sabem ara.

Recuperem la capacitat d'aprendre i ensenyar per gaudir la vida directament,‭ ‬sense complicacions innecessàries,‭ ‬estimulant les nostres potencialitats naturals. Deixem de ser presoners del nostre propi egoisme,‭ ‬de sentir-nos insegurs i sols.‭ ‬Intentem desenvolupar el sentit de responsabilitat cap als nostres congèneres‭ ‬en lloc de glorificar el poder i el materialisme.‭ Alumnes i professors podem deixar de compartir les aules per llaços d'obligació i començar a compartir el fet educatiu pel goig d'aprendre i ensenyar.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::despecie:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
L'alfabetització necessària

L'educació oficial també crea submissió a base d'impedir l'educació emocional, mutilant l'aprenentatge dels altres llenguatges essencials, a part de l'oral i l'escrit. L’evolució cultural ens ha permès desenvolupar 5 llenguatges: els naturals, que hem desenvolupat a través dels sentits físics (oïda, tacte i vista), musical, gestual i visual, a més dels pròpiament culturals, oral i escrit. En marginar aquests 3 llenguatges, els nens i nenes i, en general, la majoria d’humans, no tenim uns fonaments educatius que ens permetin un desenvolupament integral. Per aconseguir-lo hem d’alfabetitzar-nos en els llenguatges associats als sentits físics que, precisament, ens ajudarien en l’aprenentatge posterior i a ser creatius en la resta de matèries necessàries i en qualsevol camp que després treballem.

Tota persona és artista en potència, però els llenguatges necessaris per ser-ho, en conèixer-los només les persones especialitzades, són un coneixement ocult per a la gran majoria que, a causa d’aquesta manca d'informació, pateix dominació. L’analfabetisme generalitzat impossibilita l’autorealització humana i crea submissió.

Un poble educat en els 5 llenguatges humans serà un poble lliure, creatiu i preparat per autogestionar les necessitats humanes i resoldre-les eficaç i harmoniosament.

Manual d’iniciació al llenguatge visual per facilitar-ne l’autoaprenentatge: www.17-s.info/manualvisual

:::::::::::::::::despiece:::::::::::::::::::::::::::::
Per passar a l'acció!

• Si sou pares i mares de nadons i infants, informeu-vos de la criança natural. Podeu trobar grups a prop vostre o contactar amb altres famílies en la mateixa situació amb qui construir un projecte de criança en comú. “Criança natural” és la cerca de referència a Internet.
• Si els vostres infants ja són més grandets, podeu informar-vos de quins projectes hi ha d'educació lliure a prop de casa o trobar d'altres famílies en la mateixa situació amb qui construir un projecte en comú. “Educació lliure” és la cerca de referència a Internet.
• Si ets un jove adolescent, pots organitzar-te amb els teus companys i companyes per aprendre coses que us interessin a vosaltres i no al mercat.
• Si estudies a la universitat, t'animem a qüestionar-te si el que t'ofereix és el que realment voldries aprendre i com voldries.
  Si arribes a la conclusió que no, et pots ajuntar amb altres companys que pensin semblant de les diverses facultats i dedicar-vos a posar en marxa una altra universitat pública des de l'autogestió. Si objecteu de pagar la matrícula a la universitat i dediqueu els diners i esforços a aquesta idea, el futur serà el que vosaltres vulgueu.
• Si sou mares i pares d'estudiants d'institut i universitaris, us animem a posar en dubte els principis que allò millor per als vostres fills és fer una carrera universitària, i animar-los en la seva lliure elecció davant de la falta de futur dels estudis convencionals.
• Si ets educadora, atreveix-te a actuar segons la teva consciència i no segons el camí que et marquen. Si t'ajuntes amb altres ho podràs fer possible.